Urna per a referèndum

Referèndum. Arnes i urnes.

Referèndum: els alcaldes donen suport al govern.

Avui hem tornat a viure una data històrica en el procés cap al referèndum. Ja en portem moltes, però alhora també, cada cop tenim més clar que ja ens en queden poques més. La data veritablement històrica la tenim a tocar. Aquesta no pot ser cap d’altra que la del referèndum.

El molt bon amic Toni Morral avui ha llegit, en un acte solemne un document que no és insignificant. És un document que ens mostra l’indestructible compromís d’una folgada majoria d’alcaldes, d’assumir la voluntat del poble que els va elegir. La voluntat popular d’expressar-se sobre si vol ser un Estat independent en forma de República.

I aquest gran dia, tot apunta cada cop amb més claredat, la seguretat molts ja la teniem, que serà el dia 1 d’octubre d’enguany. Avui el suport dels alcaldes al govern ho ha reforçat. Un goig de pertànyer a un país on allò que es promet a les campanyes electorals, ni que sigui municipals,

Algunes absències i algunes presències.

Es de destacar, no obstant, la manca d’algun Ajuntament que no ha volgut mullar-se i l’alcalde o alcaldessa del qual no hi era present. Això passa en alguns ajuntaments grans o molt grans. No és lògic que davant d’un repte d’aquestes característiques no hi hagi opinió hores d’ara. El ni si ni no, no és opció.

En contraposició fa il·lusió que algun altre alcalde que per mandat ideològic superior no hi hauria d’haver estat, hi sigui. Això és entendre realment amb claredat la voluntat del poble d’expressar-se a les urnes. Es entendre que la democràcia no és votar cada quatre anys.

Els ridículs i els fanatismes.

Senyor Albiol, adoni’s-en, que amb aquest acte i amb aquest manifest se’ns mostra que això que se’n diu “procés”, no és la fal·lera o la dèria d’unes elits catalanes, sinó el sentiment majoritari d’un poble el qui  vol expressar-se en llibertat en un referèndum legal i legítim. Afirmar el contrari és fer el ridícul o parlar des del més pur fanatisme de qui ho fa per boca d’algun partit interessat i força allunyat de la realitat.

Avui, amb el compromís manifestat pels alcaldes, tenim encara un argument més, si ja no en teniem prou, per poder afirmar amb rotunditat que el referèndum es farà i que es farà per que qui realment desafia l’Estat i la seva creuada il·legal d’aturar-lo, no és un govern, no és un parlament, sinó que és tot un poble (o almenys una part molt més que significativa d’un poble). I això, senyors… això és democràcia.

De la legalitat del referèndum.

Cert és que no hi ha democràcia (o un exercici legítim de la democràcia), sinó és sota l’empara de les lleis i en un estat de dret. Però, tinguem clar que el referèndum és i serà legal. El qui actua des de la il·legalitat es qui intenta aturar-ho. I llavors ho fa no només des de la il·legalitat sinó també des de la il·legitimitat.

El dret internacional, que és alhora dret que queda incorporat en el dret estatal, no ho oblidem, és tan diàfan que més no ho pot ser. El dret per a  autodeterminar-se és inherent a tots els pobles i nacions del món i no només dels pobles que havien esta colònies, com alguns afirmen tot pretenent enganyar-nos. Hi ha prou interpretacions jurisprudencials (les més recents) que ho deixen molt més que clar.

Som nació; Som subjecte constituent.

L’únic dubte és si som o no nació, o sigui, si som o no subjecte o “Demos” amb capacitat constituent i això no pot ser respost d’altra manera que afirmativament. El requisit de fet per a ser-ho és només ser una comunitat cohesionada amb voluntat de ser-ho. Algú pot negar que ho som ?

No cal ser lletrat, tot i que ho sóc, per afirmar-ho. No cal anar a la Xina per saber que hi ha xinesos. No ens cal cap Tribunal Suprem o Constitucional per a interpretar el que està clarament escrit. I encara menys sabent que malauradament alguns Tribunals d’aquest nostre Estat actual, no interpreten o jutgen a la vista de la llei i el dret, sinó al dictat de la voluntat política de qui els ha escollit per ser membres d’un Tribunal o d’una Sala, o al dictat d’una ideologia o sentiments carrinclons i casposos nostàlgics d’imperis o de règims caiguts. I alguns fins i tot acceptant o no rebutjant proves obtingudes directament d’operacions Catalunyes o de fosques i també casposes clavegueres. Afortunadament no tota la justícia és així.

il·lusionem-nos i avancem car tenim raó.

No deixem que aquestes arnes ens corquin la il·lusió i el futur. Ara sabem que la sarna, malgrat picar i haver-nos de rascar, té cura. Els alcaldes avui ens ho han mostrat molt clarament, i el vicepresident i el president ens ho han confirmat. La cura de les arnes i de la sarna és una: usem les urnes.

Enfrontem-nos doncs amb il·lusió, al doble repte del dia 1 d’octubre. Guanyem un primer obstacle i fem que els qui volen prohibir les urnes no aconsegueixin impedir la jornada. Això ja serà una primera victòria. Guanyem després un segon obstacle i fem que el resultat sigui clar i contundent en participació. Això serà ja la segona victòria.

Jo evidentment, vull que sigui SI (tercera i magnifica victòria), i treballaré incansablement per a aconseguir aquest resultat. Si el resultat és un altre, l’acceptaré. Almenys tindré les altres dues victòries anteriors. Però seguiré treballant per que en el futur el sí, sigui la resposta.

Tinc clar que amb unitat i sense batalles internes aquesta tercera victòria, la del sí, també la veurem.

Som-hi doncs i acabem amb joia i alegria aquesta nova diada històrica. Ja ens en queden poques fins la definitiva.

links

ccma – 3/24 : Mes de 500 alcaldes….

ara.cat : El mon local sobiranista

Un pensament sobre “Referèndum. Arnes i urnes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *