Exigents.cat : Ara ja toca també el què i no el com.

Que com a societat ens trobem en un moment de canvi és quelcom que cap analista mínimament solvent no s’atreviria a contradir.  El mon canvia i no només canvia sinó que ho fa més ràpidament que mai abans.

Res del que era potser tornarà a ser.  No viurem igual que abans. No treballarem igual que abans. No aprendrem igual que abans. No ens comunicarem ni ens relacionarem igual que abans. Tot canvia.

Això es pot viure tràgicament. És una opció legitima. I des d’aquest prisma trobem qui es plany que els treballs ja no durin el que dura una vida, i qui plany no poder tenir ara el pis a ciutat i la torreta a mar.

Però tot canvi també es pot viure com una oportunitat. També és legitima aquesta opció. I des d’aquest prisma trobem qui s’alegra de no estar encadenat a una feina normalment repetitiva per tota una vida, sinó que pot evolucionar, o qui celebra poder conèixer món sense i els seus costums mentre va canviant de residència.

El problema és que ens trobem en l’interfície de transició… ja notem els efectes perversos de la crisi i l’abandonament de les estabilitats de les que veníem, i alhora se’ns encarnen els efectes del nou paradigma encara sense estar suficientment consolidat i corregit en els seus errors.

Així ni tenim feina per tota la vida, ni ens es gens fàcil trobar-ne una de nova per evolucionar… més aviat si en trobem de nova serà més precària. I ja no tenim casa a la platge, però tenim risc fins i tot de desnonament del pis de ciutat. Els preus de la vivenda de propietat són altre cop inasumibles i els de lloguer pels núbols.

Jo sóc però dels que estic convençut que les revolucions, les èpoques de grans canvis, han tingut transicions mogudes i dures, però que alhora i fins que no torna la propera crisi ciclica (que de ben segur al cap de poc es donarà) s’estabilitza i aporta benestar.

Cal només un requisit. Que hi pensem. Que la societat se n’ocupi i en preocupi. Que la projecti i miri d’anticipar-se. Que n’analitzi els pros i els contres.

Per a fer-ho cal enim ocasió de trobar-ne cap de minimament realitzador

Obvel mercat de vivenda, ni el mercat de treball, ni la pròpia configuració dels oficis, ni les eines que utilitzem, ni la forma de comunicar-nos….

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *